Acrisol m.

Concepte i morfologia. Grup de sòls que tenen un horitzó àrgic el límit superior del qual es troba dins dels primers 100 cm, l’argila del qual és de baixa activitat de canvi (això els diferencia dels GSR Alisol i Luvisol) i un percentatge baix de saturació de cations bàsics efectiva (això els diferencia dels GSR Lixisol i Luvisol); i no presenten altres horitzons de diagnòstic o propietats de diagnòstic que permetin caracteritzar GSR, que es troben a la clau davant del GSR Acrisol (WRB 2014). Les principals característiques generalment són: sòls àcids, baixa capacitat d’intercanvi catiònic; predomini d’alumini en el complex de canvi; un perfil de tipus Ah Bt C o bé AE Bt C, en què l’horitzó Bt té un contingut d’argila marcadament superior al dels horitzons Ah i E. Poden presentar altres característiques que s’expressen en un segon nivell de classificació per mitjà de qualificadors (Abruptic, Fragic, Leptic, Petroplintic, Gleyic, Rhodic, Skeletic, entre d’altres), sense arribar a complir els requeriments d’altres GSR.

Gènesi. Es troben en superfícies molt antigues de latituds baixes i clima càlid, en regions subtropicals i tropicals càlides i humides sense una estació realment seca; i en zones temperades càlides. Es formen a partir de materials originals diversos, principalment roques àcides molt meteoritzades, per la qual cosa ha necessitat un temps de desenvolupament molt prolongat. Els processos que hi han tingut lloc són: meteorització molt intensa, rentatge, descalcificació, acidificació avançada, formació d’un horitzó àrgic. Els minerals d’argila que hi predominen són de tipus 1:1 (caolinita), que fan que la capacitat d’intercanvi catiònic de l’argila sigui inferior a 24 cmol_c kg⁻¹. El rentatge i l’acidificació fan que hi hagi alumini intercanviable i el percentatge de saturació de cations bàsics efectiva sigui inferior al 50 %. Suposen un estadi de desenvolupament intermedi entre el GSR Alisol i Ferralsol, ja que estan molt més meteoritzats que els primers i menys que els segons. Hi pot haver altres processos que s’indiquen mitjançant qualificadors.

Ús i maneig. Els acrisols són sòls molt pobres en nutrients i que per la seva acidificació presenten problemes de toxicitat per Al. S’acostumen a trobar amb vegetació de bosc. S’hi practica l’artigatge i una agricultura itinerant de subsistència. L’ús agrícola requereix cultius tolerants a l’alumini, com ara te, cautxú i palma d’oli i aportació de nutrients. Els Stagnic Acrisol generalment només són adequats per a bosc i pastures; i els Plinthic Acrisol, presenten, a més, problemes per a l’arrelament.

Classificació. Constitueixen un grup de sòls de referència de WRB (2014). Amb vista a la classificació, s’ha de seguir la clau de WRB. Els principals requeriments són: 1) presència d’un horitzó àrgic, el límit superior del qual es troba dins dels primers 100 cm; i 2) minerals d’argila de baixa activitat (CIC de l’argila per NH₄ OAc 1 m, pH 7, inferior a 24 cmol_c kg⁻¹), que els diferencia dels GSR Luvisol i Alisol; i 3) un percentatge baix de saturació de cations bàsics efectiva (inferior al 50 % en un determinat gruix del sòl), que els diferencia dels GSR Lixisol i Luvisol. A més de complir amb altres requisits de classificació, no han de tenir altres horitzons de diagnòstic o propietats de diagnòstic que permetin classificar prioritàriament altres GSR. Se’ls poden afegir trets derivats d’un conjunt de processos secundaris, que s’especifiquen per mitjà de qualificadors. En ST (2014) s’inclouen dins l’ordre Ultisol; a la CPCS (1967) de França formen part dels sòls ferruginosos tropicals dessaturats.