acumulació¹ f.

Terme genèric per a designar un augment d’un o més components al sòl. Cal distingir: 1) acumulació absoluta, ja sia en la superfície del sòl per aportacions (p. e., acumulació de matèria orgànica en un horitzó O); o bé a l’interior del sòl, a causa de processos de translocació que fan que el contingut d’aquest component sigui més elevat que el del material que l’envolta (p. e., acumulació de carbonat càlcic secundari), o superior al de l’horitzó suprajacent i subjacent (p. e., acumulació d’argila fina il·luviada); i 2) acumulació relativa d’un component per pèrdua d’altres components de l’horitzó (p. e, acumulació de minerals resistents i de sesquiòxids de Fe i Al en un horitzó ferràlic per meteorització intensa).