acumulació absoluta c. nom. f.

Procés pel qual té lloc un augment en la proporció d’un component en un horitzó o al sòl a causa d’aportacions d’aquest component. Per exemple, aportació de Ca²⁺ i HCO₃⁻ dissolts en aigua que precipiten en forma de CaCO³, de manera que augmenta la proporció d’aquest component a la zona en la qual tingui lloc la precipitació; aportació de ferro en forma reduïda, Fe²⁺, que precipita en forma d’òxids de ferro, Fe³⁺.