acumulació de guix¹ c. nom. f.

Procés pel qual es dona un augment en la proporció de CaSO₄ · 2 H₂O al sòl. Té el seu origen en processos de translocació de Ca²⁺ i SO₄²⁻ en dissolució i posterior precipitació en forma de guix quan disminueix la humitat per evaporació i evapotranspiració. En presència de compostos orgànics dissolts, adquireix un hàbit lenticular. L’aportació de Ca²⁺ i SO₄²⁻ pot tenir lloc per translocació vertical descendent dins del sòl; o per una translocació vertical ascendent a partir d’una capa freàtica.
La morfologia de l’acumulació pot ser: guix vermiforme, ciment geopetal, roses del desert, acumulació massiva. El contingut de guix en una acumulació és més gran que el del material que l’envolta (p. e., acumulació en forma de guix vermiforme), o superior que el dels horitzons suprajacent i subjacent (p. e., Acumulació en un endopèdon gípsic). L’acumulació pot estar cimentada (nòduls de guix, roses del desert, horitzó petrogípsic) o no (guix vermiforme, horitzó gípsic, horitzó hipergípsic). L’acumulació es presenta en sòls de zones semiàrides i àrides amb un règim d’humitat no percolant (arídic, xèric o ústic) i amb una marcada estacionalitat.