aeroturbació f.

Procés de moviment i barreja de materials al sòl de forma indiferenciada per acció de gasos, l’aire o el vent. A macroescala té lloc quan les partícules són transportades pel vent a poca distància i formen dipòsits de material amb estratificació creuada; i a microescala, a causa de moviments provocats per gasos emesos com a subproductes de processos químics dins del sòl, que poden moure partícules de fins a un mil·límetre.