agricultura a temps parcial c. nom. f.

Model d’agricultura que es caracteritza per ocupar únicament una part del temps de l’activitat laboral de l’agricultor, el qual dedica la resta del temps a activitats en altres sectors.
És característica de països desenvolupats i es veu fomentada en aquells moments en què es produeix una gran demanda de mà d’obra en altres sectors. Això fa que agricultors que posseeixen finques amb baixa rendibilitat econòmica i marginalment viables optin per complementar els seus ingressos fora de la finca, sense que per això abandonin totalment les terres, les quals volen mantenir en producció, en molts casos, per raons familiars o culturals.
Com a avantatges, cal indicar que frena l’abandonament de terres de cultiu i la despoblació de les zones rurals, i contribueix que s’hi mantinguin els serveis i els paisatges agrícoles a què ha donat lloc l’agricultura tradicional.