agricultura itinerant c. nom. f.

Model d’agricultura l’estratègia del qual es basa a tallar i cremar la vegetació natural i a escampar-ne les cendres, de manera que una comunitat d’agricultors desforesta una àrea d’un ecosistema forestal per implantar-hi camps de conreu durant un nombre curt d’anys, després dels quals s’abandona l’àrea, que queda en guaret, i la comunitat es desplaça a un altre emplaçament.
És una forma d’agricultura tradicional de subsistència. A Espanya s’ha utilitzat a Galícia, tot i que és una pràctica habitual per a les comunitats indígenes en medis tropicals humits, on els sòls generalment són àcids i pobres en nutrients, ja que la seva fertilitat depèn essencialment dels nutrients que allibera la mineralització de la matèria orgànica. La crema de les restes que resulten de la tallada dels arbres permet aprofitar els nutrients que contenen les cendres i disminuir l’acidesa del sòl. D’aquesta manera, durant uns anys es poden obtenir collites més profitoses que els productes del bosc original. L’activitat agrícola es combina amb la caça, la pesca i la recol·lecció al bosc circumdant.
Durant el període de guaret, es reinstal·la el bosc entre uns set i onze anys. En aquest cas, l’agrosistema pot resultar sostenible, però si, a causa de la pressió demogràfica, s’escurça el cicle i es torna a un mateix emplaçament, la recuperació del bosc no es pot completar. Això condiciona la fertilitat que s’obtindrà del nou artigatge, amb la qual cosa el risc de degradació per manca de nutrients i per erosió seran grans.