agricultura regenerativa c. nom. f.

Model d’agricultura propugnat per un moviment social com a alternativa a l’agricultura industrial. La seva finalitat és la producció d’aliments sans i accessibles, i el respecte al medi ambient. Amb un enfocament holístic, propugna un conjunt de pràctiques de conreu orientades a reforçar la qualitat dels sòls, així com la regeneració de la fertilitat dels sòls esgotats o degradats per accions antròpiques, la qual cosa la diferencia d’altres agricultures alternatives.
Entre les pràctiques que propugna cal indicar les següents: no conrear, afavorir les poblacions de flora i fauna del sòl, mantenir el sòl cobert de vegetació o amb encoixinats per evitar l’erosió, utilitzar adobs orgànics regeneratius (adobat en verd, biofertilitzants foliars i altres productes preparats a la finca), afavorir la biodiversitat per mitjà del policultiu, realitzar tractaments amb fitosanitaris orgànics naturals biodegradables i associació d’espècies complementàries i evitar la utilització d’agroquímics de síntesi i la sobreexplotació del sòl i dels recursos naturals.
La comunitat regenerativa ofereix cursos en els quals s’exposen les teories en què es basa aquest tipus d’agricultura, entre les quals hi ha la teoria de les tres M, que afirma que al sòl la microbiologia (M), els minerals (M) i la matèria orgànica (M) han d’estar en equilibri, i la teoria de la trofobiosi, segons la qual les plagues afecten aquelles plantes que no tenen un bon equilibri nutricional. El dinamisme del sòl es determina per mitjà de cromatografies del sòl.