agricultura sostenible c. nom. f.

Model d’agricultura que s’orienta de forma genèrica els objectius següents: 1) sustentar la seguretat alimentària (en uns casos amb una perspectiva mundial i en altres, local) i produir prou per satisfer les necessitats alimentàries de la població (local o mundial); 2) disminuir els riscos en la producció i assegurar la qualitat dels aliments; 3) promoure ecosistemes sostenibles a llarg termini (protegir la biodiversitat); 4) realitzar una gestió que eviti la degradació dels sòls, l’aigua i els recursos naturals; 5) assegurar la rendibilitat, perquè l’activitat agrícola sigui econòmicament viable i els agricultors puguin ser econòmicament autosuficients (els petits i els grans agricultors), i 6) promoure un sistema de desenvolupament socialment acceptat i amb una distribució de beneficis entre els éssers humans, perquè es compleixi el principi d’equitat.
L’agricultura sostenible com a tal no és objecte de normatives d’obligat compliment ni de certificacions. Per tant, els productes agrícoles obtinguts amb aquest enfocament no disposen d’una normativa legal que els avali.
Es tracta d’un concepte genèric, proposat el 1980 per Gordon McClymont en el llibre New Roots for Agriculture, que està lligat a la necessitat de tendir a un desenvolupament sostenible, amb el qual coincideix en els objectius. Ha donat lloc a diversos models d’agricultura amb enfocaments i pràctiques molt diferents i fins i tot de vegades contraposats.
Els posicionaments més radicals proscriuen l’ús d’organismes genèticament modificats i d’agroquímics, malgrat que s’obtenen menors produccions; mentre que altres moviments modulen els plantejaments de l’agricultura industrial intentant evitar els seus errors, però sense deixar de beneficiar-se de les seves aportacions per aconseguir produccions elevades, i alhora seguint els criteris de sostenibilitat i complint les directrius polítiques enfocades a fomentar l’ecoresponsabilitat, incentivada en molts països per mitjà de subsidis i ajudes a l’agricultura, la qual cosa comporta el control del compliment de les obligacions de protecció mediambiental per part del beneficiari.
Amb una visió holística, per disminuir el problema de la fam al món, cal un sistema de governança mundial que promogui la seguretat alimentària per part dels governs i polítiques comercials que promoguin els mercats agrícoles locals i regionals.