agroforesteria f.

Nom genèric utilitzat per designar sistemes dinàmics d’ús de la terra en què espècies llenyoses perennes (arbres, arbustos i altres) creixen en associació amb plantes herbàcies (conreus i pastures) i/o bestiar. L’associació pot ser en el temps (agricultura itinerant) o en l’espai (components que creixen junts a la mateixa parcel·la), o ambdues coses. Amb això s’aprofita el paper peculiar i valuós dels arbres i arbustos que creixen en els camps i milloren el sòl, amb interaccions ecològiques i econòmiques entre els components del sistema.
La publicació el 1977 del llibre Trees, Food and People es pot considerar l’origen de l’agrosilvicultura moderna. Amb la creació de l’International Centre for Research in Agroforestry es va impulsar la recerca en aquest camp des de l’agricultura, la silvicultura i la ciència del sòl.
L’Institut Nacional d’Investigacions de l’Amazònia (INPA) del Brasil proposa la definició següent: gestió sostenible de la terra a llarg termini que, simultàniament o seqüencialment, involucra arbres, animals i/o cultius agrícoles per aconseguir guanys de productivitat. Aquesta gestió ha d’estar en equilibri amb el medi ambient i ser acceptada pels agents socials del procés de producció, especialment els que viuen a la regió de la frontera agrícola i produeixen en condicions tecnològiques de baixa intensitat.