ajagut m.

Accident característic de diverses plantes, però principalment dels cereals i, especialment, del blat, que consisteix en una elongació excessiva dels entrenusos, que té com a conseqüència que la tija es vincli i, de vegades, que la part superior arribi a tocar el sòl, cosa que en dificulta la sega, empitjora la qualitat del gra i disminueix la collita.
Aquest ajagut fisiològic es deu a la pèrdua de rigidesa dels teixits de la base de la tija, que pot tenir l’origen en un creixement excessiu en alçada per una sobredosi de nitrogen, temperatura i humitat, o per una sembra massa densa, que provoca que la planta busqui la llum i la tija s’allargui en excés, de manera que una causa ocasional qualsevol, una pluja o el vent determina que la tija es vincli. És més perjudicial quan més aviat sobrevé; si té lloc abans de la fecundació, la collita serà escassa. Per impedir-ho o atenuar-ho s’ha d’evitar una aplicació de nitrogen en excés i les sembres massa denses. Existeixen varietats resistents, especialment les de tija curta desenvolupades a Mèxic pel Centre Internacional de Millora del Blat de Moro i el Blat (CIMMYT).