al·litització f.

Procés d’edafogènesi que consisteix en una meteorització per hidròlisi molt intensa i perllongada, que afecta els minerals primaris no resistents, i que provoca una pèrdua dels elements més solubles, com Ca, Mg, K i Na, seguits pel Si, que experimenta una pèrdua molt intensa, de manera que al sòl s’acumulen els elements menys solubles, com l’alumini, en forma de oxihidròxids de Al (gibbsita, fonamentalment).
Es pot esdevenir en qualsevol tipus de roca en zones intertropicals de clima càlid amb altes temperatures i precipitacions elevades, sense estació seca (equatorial humit o tropical humit), en medis amb bon drenatge. Representa un estadi d’evolució més intens que la monosial·litització, i la variant en roques amb alt contingut en ferro és la ferral·litització.