Alisol m.

Concepte i morfologia. Grup de sòls que tenen un horitzó àrgic el límit superior del qual es troba dins dels primers 100 cm, els minerals d’argila del qual tenen alta activitat de canvi (això els diferencia dels GSR Acrisol i Lixisol) i tenen un percentatge baix de saturació de cations bàsics efectiva (això els diferencia dels GSR Lixisol i Luvisol); i no presenten altres horitzons de diagnòstic o propietats de diagnòstic que permetin prioritzar altres GSR (WRB 2014). Les principals característiques generalment són: sòls àcids, amb alumini intercanviable; perfil de tipus: Ah Bt C o bé A E Bt C, sense que hi hagi interdigitacions (propietats rètiques), que els diferencien de la GSR Retisol. L’horitzó Bt té un contingut d’argila marcadament superior al dels horitzons Ah i E. Poden presentar altres característiques que s’expressen en un segon nivell de classificació per mitjà de qualificadors (Abruptic, Fragic, Leptic, Petroplintic, Gleyic, Estagnic, Vertic, Lamellic, Rhodic, entre d’altres), sense arribar a complir els requeriments d’altres GSR.

Gènesi. Es formen generalment en superfícies joves, amb una topografia muntanyosa o en superfícies ondulades; a partir de materials originals diversos, principalment productes de la meteorització de roques àcides o intermèdies i materials no consolidats; predominen en regions de clima tropical humit, subtropical humit, monsònic, i temperat humit. Els processos que hi han tingut lloc són: meteorització, rentatge, descalcificació, acidificació avançada, formació d’un horitzó àrgic. Els minerals d’argila que hi predominen són de tipus 2:1 amb una capacitat d’intercanvi catiònic superior a 24 cmol_c kg⁻¹ d’argila. El rentatge i l’acidificació fan que hi hagi alumini intercanviable i el percentatge de saturació de cations bàsics efectiva sigui inferior al 50 %. Hi pot haver altres processos que s’indiquen per mitjà de qualificadors.

Ús i maneig. Són sòls amb horitzons superficials generalment arenosos o llimosos i àcids; de baixa fertilitat; l’horitzó àrgic té alta capacitat de canvi, però també és àcid i conté alumini intercanviable, de manera que pot resultar tòxic per a plantes sensibles. La vegetació natural predominant són els boscos. En el tròpic i el subtròpic s’hi practica l’artigatge i l’agricultura itinerant de subsistència. L’ús agrícola requereix cultius tolerants a l’alumini (palma d’oli, canya de sucre, te, cautxú, pinya tropical) i aportació de nutrients; i de vegades encalcinat per a disminuir la toxicitat per alumini. Alguns d’aquests sòls (Gleyic Alisol) s’utilitzen per a conrear arròs pluvial, ja que les condicions reductores en disminueixen l’acidesa a la part subsuperficial. En zones temperades es fan servir per a plantar-hi patates o sembrar-hi blat de moro (amb encalcinat) i també per a cereals. Els alisols, en general, són susceptibles a l’erosió per la inestabilitat de l’estructura de l’horitzó superficial i la baixa infiltració que se’n deriva.

Classificació. Constitueixen un grup de sòls de referència de WRB (2014). Amb vista a la classificació, s’ha de seguir la clau de WRB. Els principals requeriments taxonòmics són: 1) presència d’un horitzó àrgic, el límit superior del qual es troba dins dels primers 100 cm; i 2) minerals d’argila d’alta activitat (CIC de l’argila de com a mínim 24 cmol_c kg⁻¹), que els diferencien dels GSR Acrisol i Lixisol; i 3) un percentatge de saturació de bases efectiva inferior al 50 % que els diferencia dels GSR Lixisol i Luvisol. A més de complir altres requisits de classificació, no han de tenir altres horitzons de diagnòstic o propietats de diagnòstic que permetin classificar prioritàriament altres GSR. Se’ls poden afegir trets derivats d’un conjunt de processos secundaris, que s’especifiquen per mitjà de qualificadors.

     A ST (2014) s’inclouen en l’ordre Ultisol i alguns en Alfisol; a la CPCS (1967) de França formen part dels sòls fersial·lítics àcids; Fersialsol insaturats de RPF 2008.