Andisol m.

Concepte i morfologia. Ordre de sòls minerals de ST (2014) que agrupa sòls que es caracteritzen perquè presenten propietats que venen determinades pel predomini de components de rang d’ordenació baix, propietats àndiques, en una proporció considerable (un 60 % o més dins dels primers 60 cm). Poden ser sòls profunds, generalment amb una densitat aparent baixa. Posseeixen càrrega variable dependent del pH i capacitat d’intercanvi aniònic.

Gènesi. La majoria es formen a partir de materials d’origen volcànic (cendres, escòries, pedra tosca i altres materials volcànics relacionats), en aquest cas es tracta de sòls relativament joves; alguns andisols es formen a partir de materials no volcànics. Els que es formen a partir de materials volcànics són sòls feblement meteoritzats, formats en ambients amb quantitats relativament altes de matèria orgànica del sòl, particularment els d’àrees relativament fredes i humides. Aquests ambients afavoreixen la formació de minerals amb estructura cristal·lina amb baix grau d’ordenació, incloent-hi complexos organometàl·lics, ferrihidrita i aluminosilicats pobrament cristal·lins (al·lòfana, imogolita).

Ús i maneig. Són sòls, en general, altament productius per a l’agricultura. Són friables i tenen una capacitat d’emmagatzematge d’aigua elevada. En emplaçaments que rebin aportacions freqüents de materials piroclàstics, la seva meteorització ràpida suposa un abastiment de nutrients i el manteniment de la fertilitat. La capacitat d’adsorció d’anions suposa un condicionant per a la disponibilitat de fósfor per a les plantes.

Classificació. Amb vista a la classificació, s’ha de consultar la clau de ST. S’han establert vuit subordres: Aquand (humits, condicions àqüiques a la part superior), Geland (molt freds, però són permafrost, règim de temperatura gèlic), Cryand (freds, règim de temperatura criic), Torrand (molt secs, règim d’humitat arídic), Xerand (moderadament secs, règim d’humitat xèric, clima mediterrani), Vitrandand (capacitat d’emmagatzematge d’aigua relativament baixa amb relació a altres Andisols), Ustand (moderadament secs, règim d’humitat ústic) i Udand (regions humides amb pluges ben distribuïdes, règim d’humitat údic).