Andosol m.

Concepte i morfologia. Grup de sòls que tenen una o més capes amb propietats àndiques o vítriques amb un gruix determinat; i que no tenen un horitzó àrgic, ferràlic, petroplíntic, pisoplíntic o espòdic, llevat que estigui enterrat; i que no presenten altres horitzons de diagnòstic o propietats de diagnòstic que permetin caracteritzar GSR, que es troben a la clau davant del GSR Andosol. Per exemple, l’absència d’un horitzó hístic de 10 cm o més de gruix diferencia l’Histic Andosol de l’Andic Histosol; l’absència d’un horitzó antropofogènic de molt gruix els diferencia de l’Antrosol Andic; l’absència d’un horitzó criic els diferencia del Cryosol Andic; l’absència d’elements grossos en més d’un 80 % els diferencia del Leptosol Andic (WRB 2014).

     Les principals característiques generalment són: perfil poc diferenciat, de tipus A AC C, o bé A Bw C; força profund; de color negre o fosc; un contingut elevat de matèria orgànica, sense arribar a tenir en superfície material orgànic en un gruix de 10 cm o més; la densitat aparent és baixa; la formació de complexos al·lòfana-humus és el principal procés responsable de l’acumulació de matèria orgànica; la matèria orgànica, el Al i el Fe actius i la càrrega variable són els atributs prominents que regulen les reaccions químiques dels andosols; el predomini de components de rang d’ordenació baix (al·lòfana i imogolita) i/o complex Al(Fe)−humus en determina les propietats (elevada superfície específica, alta reactivitat, formació de complexos organominerals de Fe i Al); microporositat alta; capacitat de retenció d’aigua elevada; valor de deshidratació irreversible alt; bona estabilitat dels microagregats, que no es dispersen amb els agents habituals, havent de recórrer a tècniques específiques per a l’anàlisi granulomètrica (p. e., ultrasons); i, si la mostra s’ha deixat assecar, les partícules s’hauran associat, cosa que falsejarà els resultats de l’anàlisi granulomètrica. Tenen càrrega variable depenent del pH; capacitat d’adsorció d’anions (retenció de fosfats, que són adsorbits o s’uneixen als grups hidroxialumínics). En ambients molt humits, els andosols poden desenvolupar propietats tixotròpiques. Poden presentar altres característiques que s’expressen en un segon nivell de classificació per mitjà de qualificadors (Silandic, Aluandic, Vitric, Leptic, Hydragric, Gleyic, Calcic, Skeletic, entre d’altres), sense arribar a complir els requeriments d’altres GSR. A ST corresponen a l’ordre Andisol.

Gènesi. Es poden trobar en gairebé tots els climes, excepte en condicions hiperàrides. Generalment són sòls característics de paisatges volcànics amb clima humit, en els quals es formen a partir de materials piroclàstics porosos, rics en vidre volcànic, fàcilment meteoritzables, per la qual cosa hi té lloc una meteorització ràpida per hidròlisi. També es poden formar a partir d’altres roques riques en minerals fàcilment meteoritzables en clima humit o perhumit. En tots dos casos s’allibera una gran quantitat de Si, Al i Fe i es formen components de rang d’ordenació baix (al·lòfana i imogolita) i complexos organominerals amb Al estables i ferrihidrita. El procés d’acumulació de matèria orgànica a causa de la formació de complexos Al-humus estables, en sòls amb règim d’humitat údic, frena la formació d’al·lòfana perquè té més afinitat el Al per formar complexos organominerals, de manera que no hi ha tant Al disponible per reaccionar amb Si per formar argiles al·lofàniques (efecte antial·lofànic). El baix contingut de Al disponible, com que està unit a la matèria orgànica, fa que es formi Aluandic Andosol; quan hi predominen les argiles al·lofàniques es tracta d’un Silandic Andosol. La formació d’un andosol a partir de materials volcànics recents només requereix uns pocs centenars d’anys. Quan es conreen, i el sòl s’asseca més, la mineralització de la matèria orgànica s’accelera, i això pot iniciar la formació de minerals d’argila 1:1 (hal·loysita).

Ús i maneig. Els Silandic Andosol solen ser sòls molt fèrtils, rics en nutrients, si bé la fixació de fosfats pot ser un condicionant, ja sia per ser adsorbit o per formar fosfats alumínics no cristal·lins. Els Aluandic Andosol i Vitric Andosol no són tan fèrtils.

Classificació. Constitueix un grup de sòls de referència de WRB (2014). Amb vista a la classificació, s’ha de consultar la clau de WRB. Els principals requeriments són: tenir una o més capes amb propietats àndiques o vítriques amb un gruix acumulat de com a mínim 30 cm dins dels primers 100 cm i que el límit superior es trobi dins dels primers 25 cm; o que suposi com a mínim el 60 % de tot el gruix del sòl, si hi ha un horitzó R amb un límit superior entre 25 i 50 cm. A més de complir altres requisits de classificació, no han de tenir altres horitzons de diagnòstic o propietats de diagnòstic que permetin classificar prioritàriament altres GSR. Se’ls poden afegir trets derivats d’un conjunt de processos secundaris, que s’especifiquen per mitjà de qualificadors.

     A ST (2014) s’inclouen en l’ordre Andisol.