anòxia f.

Absència d’oxigen en el sòl, generalment deguda a la saturació per aigua que genera condicions reductores que afecten el comportament i la mobilitat dels elements amb diferents estats redox. Els medis anòxics solen presentar coloracions verdoses, blavoses o negres per la presència de fases sòlides de ferro en forma reduïda (fosfats, hidròxids i sulfurs), o grises, a causa de descoloracions resultants de processos d’empobriment de ferro(II) mobilitzat per l’aigua freàtica. Els medis fortament anòxics poden fer una pudor característica, ja que s’hi forma àcid sulfhídric (H₂S) o bé emeten metà (CH₄).