argila naturalment dispersa c. nom. f.

Fracció de partícules de minerals d’argila que, en presència d’aigua, roman en suspensió durant hores. S’identifica fàcilment després de posar una mostra de sòl en un tub d’assaig, afegir-hi aigua desmineralitzada i agitar-ho, de manera que les argiles dispersables romanen en suspensió. Sol estar present en sòls sòdics a causa del caràcter dispersant del Na⁺ hidratat. Per contra, en la majoria de sòls del món, bé calcaris, neutres o àcids, les argiles no es dispersen en aigua degut a l’efecte floculant dels cations predominants en el complex de canvi (Ca²⁺, Mg²⁺ en sòls calcaris, o Al³⁺ en sòls àcids). En molts sòls tropicals a l’endopèdon òxic^ST o al ferràlic^WRB, la fracció argilosa pot trobar-se cimentada per òxids de ferro, formant agregats que des d’un punt de vista granulomètric constitueixen pseudollims o pseudoarenes. En aquests casos, el contingut d’argila naturalment dispersa és molt baix; per això, en WRB (2016) es requereix que el contingut d’argila naturalment dispersa sigui inferior al 10 % per considerar que es tracta d’un horitzó ferràlic. La taxa i el volum d’argila naturalment dispersa es poden utilitzar com a indicadors de l’estabilitat de l’estructura i de la degradació del sòl per erosió.