Aridisol m.

Concepte i morfologia. Ordre de sòls minerals de ST (2014) que agrupa sòls que tenen unes disponibilitats d’aigua molt limitades per al creixement de les plantes mesofítiques. Són sòls de zones àrides i semiàrides amb règim d’humitat arídic. Acostumen a tenir un epipèdon òcric (de colors clars) que, de vegades, pot presentar una porositat de tipus vesicular, com a resultat de l’aire que hi queda atrapat durant els períodes d’intenses pluges. Poden tenir una crosta biològica en superfície, que l’enfosqueix.

Gènesi. El règim d’humitat no percolant fa possible que, dins dels primers 100 cm, s’hi presenti algun dels següents endopèdons: càlcic (acumulació de carbonat de calci); gípsic (acumulació de guix); sàlic (acumulació de sals més solubles que el guix); petrocàlcic (cimentat per carbonat de calci); petrogípsic (cimentat per guix); duripan (cimentat per sílice). A més, alguns aridisols poden tenir un endopèdon càmbic (amb poc desenvolupament); un endopèdon argílic (acumulació d’argila, format en unes condicions més humides que les actuals); o endopèdon nàtric (acumulació de minerals d’argila sòdica). Alguns aridisols molt salins tenen una capa freàtica propera a la superfície del sòl i, per ascens capil·lar, les sals s’acumulen a la part superior del sòl i formen eflorescències salines a la superfície; presenten una vegetació de plantes halòfiles.

Ús i maneig. La manca d’aigua és el factor limitant principal per a les plantes mesofítiques i per a l’ús agrícola d’aquesta classe de sòls i, en alguns casos, l’excés de sals solubles, si no es disposa d’aigua per regar o per al rentatge de les sals.
Classificació. Amb vista a la classificació, s’ha de consultar la clau. L’ordre se subdivideix (ST, 2014) en set subordres: Cryid (règim de temperatura criic, àrees fredes), Salid (endopèdon sàlic), Durid (duripan), Gypsid (endopèdon gípsic o petrogípsic), Argid (endopèdon àrgic o nàtric), Calcid (endopèdon càlcic o petrocàlcic) i Cambid (endopèdon càmbic).