assaig de materials sulfurosos c. nom. m.

Hi ha diversos tipus d’assajos per detectar la presència de materials sulfurosos en un sòl o un sediment. S’utilitzen per avaluar el risc que es generi una forta acidificació o es formi un horitzó sulfúric, si es drena un sòl.
1. Assaig ràpid qualitatiu de camp que consisteix a afegir un àcid fort a la mostra, de manera que es forma H₂S i es desprèn una olor característica d’ous podrits.
2. Assaig qualitatiu de laboratori que consisteix a tractar una mostra de material del sòl quan el seu pH en aigua (1:1) és superior a 3,5. S’incuba la mostra a temperatura ambient, en condicions aeròbies humides (s’humiteja a capacitat de camp i s’asseca repetidament) al llarg d’algunes setmanes. L’existència de materials sulfurosos es manifesta amb un augment de l’acidesa en 0,5 o més unitats de pH, fins a assolir un valor de 4 o més àcid, aproximadament constant.
3. Assaig ràpid qualitatiu de camp i de laboratori que consisteix a mesurar el pH (1:1 en aigua) inicial de la mostra i després d’haver-la col·locat en un tub d’assaig, haver afegit peròxid d’hidrogen, H₂O₂ i portat a ebullició. En presència de materials sulfurosos s’haurà format àcid sulfúric, cosa que produeix un descens de 0,5 unitats de pH i si el pH final és igual o de menys de 3, això indica la presència de materials sulfurosos.
4. Anàlisi quantitativa de laboratori consistent a convertir el S inorgànic a H₂S amb una solució de CrCl₂ en calent. El H₂S format es capta quantitativament amb una solució d’acetat de zinc com ZnS sòlid. Es tracta amb HCl per alliberar el H₂S dissolt i es valora ràpidament amb una solució de I₂, que vira a color blau i amb el punt final indicat per la reacció amb el midó. Els residus tòxics de l’anàlisi cal manejar-los amb cura.