assaig de tixotropia c. nom. m.

Assaig qualitatiu per determinar el caràcter tixotròpic d’un sòl. Hi ha dos tipus d’assajos:
1. Es clava la fulla d’un ganivet a l’horitzó; després d’això s’extreu el ganivet, si en surt amb material adherit, aquest és tixotròpic, mentre que si el ganivet en surt net, no ho és.
2. Es pasta una mostra afegint aigua per fer una boleta; es pressiona entre el polze i l’índex i s’estima la força necessària per a deformar la boleta: a) feblement tixotròpic (força moderadament intensa, els dits llisquen, queden tacats i no hi queda gens d’aigua; b) moderadament tixotròpic (força moderada, els dits llisquen i hi queda una mica d’aigua); i c) fortament tixotròpic (força suau, inicialment resisteix la pressió i, en augmentar-la, la mostra passa de l’estat plàstic a l’estat líquid, els dits llisquen i hi queda aigua lliure, alguns segons després la mostra recuperarà l’estat sòlid inicial).