autoencoixinament m.

Capa prima que es forma a la superfície d’alguns sòls, integrada per agregats de mida fina i mitjana, molt ben desenvolupats i estables. Actua com a coberta (mulch) i disminueix l’evaporació de l’aigua dels horitzons subjacents quan el sòl s’asseca, però impedeix a la vegada els processos de segellament i encrostament superficial per impacte de les gotes de pluja. Aquests agregats es formen per fragmentació quan s’asseca el sòl, principalment en sòls amb argiles expansibles (inflables) com els vertisols.