barrina f.

Eina metàl·lica de tall que s’utilitza per realitzar perforacions de forma manual o motoritzada en diferents tipus de sòls o de substrats per tal d’agafar mostres a diferents profunditats, per a la seva descripció i mostreig.
Hi ha molts tipus de barrines. Les que s’utilizen en prospecció de sòls consten del mànec o manillar, soldat a la canya o cos, que al seu torn va soldat al capçal mostrejador, que acaba en una punta tallant. El tipus de capçal més adequat en cada cas depèn de les característiques del sòl o del substrat que cal mostrejar i del tipus de mostres que es vulgui agafar: mostres alterades, que és el més freqüent, o mostres no alterades.
S’utilitzen per descriure certes característiques en els horitzons successius (color, arrels, components i textura, entre altres) i per agafar mostres.