barrina de mitja canya c. nom. f.

Barrina que consta d’un manillar unit a la canya metàl·lica de secció semicircular a manera de gúbia, l’extrem del qual acaba amb tall. Es clava la barrina per prendre mostres que són de mida petita i estan poc distorbades. Es pot arribar fins a una fondària d’entre 60 i 100 cm, aproximadament. S’utilitza en sòls amb materials cohesionats, no pedregosos, quan no estan massa secs perquè estiguin tous. Permet prendre mostres per fertilitat, fer reconeixements ràpids per verificar l’homogeneïtat del sòl en profunditat i determinar si es presenten diferències al voltant d’una cala o escandall, entre altres usos.