barrina de tipus holandès c. nom. f.

En prospecció de sòls, barrina d’aliatge d’alumini, molt lleugera i còmoda de manejar. Permet prendre mostres distorbades fins a uns dos metres de profunditat.
Té forma de T, el manillar porta maniguets de cautxú que permeten agafar la barrina amb les mans per fer-la girar i està unit a la canya metàl·lica, que pot tenir una longitud fixa o pot ser desmuntable amb un dispositiu de baioneta. A l’extrem de la canya es troba el capçal mostrejador, que és un cilindre allargat format per dues làmines laterals que deixen dues obertures entre elles, per les quals entra la mostra distorbada, que s’allotja a l’espai interior. L’extrem inferior del cilindre acaba amb una punta amb tall.
Hi ha diversos tipus de capçals adaptats a les característiques del sòl que cal mostrejar. Per a sòls cohesius (de textura franca, argilosa), les làmines del capçal són estretes (és el d’ús més generalitzat); per a sòls poc cohesius (de sorra mitjana), les làmines han de ser amples per mantenir la mostra dins del capçal; per a terres sense cohesió (de sorra grossa), les làmines han de ser molt amples.