barrina manual c. nom. f.

En prospecció de sòls, barrina que utilitza la persona que fa una prospecció per a la descripció de sondejos de verificació en cartografia de sòls i que, segons el tipus de capçal, permet prendre mostres distorbades o mostres inalterades, a diferents profunditats i amb finalitats diverses. La profunditat màxima sol ser d’uns dos metres.
Té forma de T i consta del manillar (que generalment porta maniguets de cautxú que permeten agafar la barrina amb les mans per fer-la girar), soldat a la canya metàl·lica, a l’extrem del qual es troba el capçal mostrejador, a l’extrem del qual es troba l’element tallant, amb tall per facilitar la penetració. El capçal i l’element tallant poden ser estàndards o bé adaptats a les característiques del sòl a mostrejar, per a sòls argilosos, sorrencs, pedregosos o d’altres tipus.