bauxita f.

Roca sedimentària residual, rica en òxids, oxihidròxids i hidròxids d’alumini, principalment gibbsita, boehmita, diàspora i, en menys quantitat, corindó; i amb impureses en forma de sílice, argila, llim i òxids de ferro (goethita i hematita). És blanquinosa quan no conté ferro, groguenca per la goethita i rosada o vermellosa per l’hematita, amb zones descolorides i zones vermelloses. Té una estructura variable, p. e., la pisolítica. És el producte residual de processos de meteorització per hidròlisi molt intensos (alitització, ferral·litització), que han requerit condicions ambientals càlides i humides i bon drenatge que ha afavorit la pèrdua progressiva dels cations bàsics i de tota la sílice per rentatge (dessilificació) i ha tingut lloc una acumulació relativa de productes residuals dels elements menys solubles. Ha afectat diversos tectosilicats (feldespats i feldespatoides), fil·losilicats i altres minerals. Pot interpretar-se com un paleosol. S’explota com a mena d’alumini.