biodegradació f.

Procés de descomposició d’una substància mitjançant l’acció d’éssers vius.
Als ecosistemes terrestres implica l’acció combinada de la fauna i microorganismes del sòl (heteròtrofs) en la degradació de la matèria orgànica o de residus orgànics afegits. En la majoria de sòls predominen els processos metabòlics aerobis, si bé es pot donar degradació anaeròbia en condicions de baixa disponibilitat d’oxigen, com succeeix als sòls hidromorfs.
És un procés clau en els cicles biogeoquímics del carboni, nitrogen, fòsfor i altres elements essencials per a la vida, ja que el resultat dels processos de digestió, assimilació i metabolització dels compostos orgànics dona lloc a la producció de noves estructures moleculars (carbohidrats, lípids, proteïnes) i al seu reciclatge en forma de molècules oxidades més senzilles (CO_{2) i de nutrients retinguts a la matèria orgànica (P, N, S entre altres) que, després de la seva mineralització completa, es converteixen en formes assimilables per les plantes.}