bioesmena f.

Barreja de materials orgànics en diferents graus de descomposició: matèria orgànica estabilitzada (tipus compost), torba, fems, purins i altres residus no fecals d’animals, residus vegetals (p. e., restes de la poda), biosòlids urbans, restes d’aliments, entre d’altres, que s’apliquen al sòl per millorar la seva qualitat.
Els beneficis són millores en: 1) la fertilitat física (agregació, estructura, porositat); 2) la fertilitat química potencial (ja que mineralització dels compostos amb alta càrrega orgànica alliberen nutrients, si bé molt lentament); 3) l’activitat biològica (les comunitats microbianes i eucariotes, ja que constitueix un substrat del qual els organismes obtenen carboni i energia).
L’efectivitat en una aplicació dependrà del tipus de maneig del sòl (convencional o ecològic), tipus d’esmena, quantitat i freqüència d’aplicació.