bioestimulació microbiana c. nom. f.

Estratègia de bioremediació microbiana in situ que es basa en l’acció de microorganismes en un medi contaminat, aplicant els nutrients necessaris (fertilitzant o esmena orgànica) per estimular el creixement microbià.
A diferència de la bioaugmentació, l’èmfasi es posa en ajustar els factors físics i químics (temperatura de sòl, humitat, valor del pH o contingut de nutrients), que podrien impedir la taxa de degradació del contaminant per les poblacions microbianes autòctones. Es tracta de disminuir el temps de degradació augmentant la biomassa microbiana.
És un procediment de baix cost i amb menys efectes ambientals negatius, si bé requereix temps. S’utilitza per pal·liar vessaments accidentals (p. e., d’hidrocarburs) i en llocs amb contaminacions cròniques.