bioremediació f.

Conjunt de tècniques de remediació ambiental en les quals s’estimula el creixement d’organismes (o els enzims derivats d’ells) presents de forma natural en el medi o bé inoculats de forma intencionada (fins i tot millorats genèticament), per degradar contaminants, immobilitzar-los a sòl, o bé extreure’ls (absorbir-los i acumular-los) i d’aquesta manera descontaminar el sòl. Acostuma a ser necessari afegir nutrients, vitamines, minerals i tampons de pH, per optimitzar les condicions de creixement dels microorganismes.
Segons l’organisme involucrat en la neutralització de les substàncies tòxiques, el procés s’anomena: 1) bioremediació microbiana (bioestimulació i bioaugmentació); 2) fitoremediació; 3) micorremediación; 4) bioremediació animal.
Les tècniques de bioremediació poden ser eficients en l’eliminació d’una àmplia varietat de contaminants i poc agressives amb el sòl. No obstant això, la seva acció acostuma a ser lenta i poden existir dificultats en l’aplicació, depenent del tipus de sòl, el contaminant i condicions climàtiques, que determinen la viabilitat dels organismes que poden ser utilitzats.