biotita f.

Mineral de la classe dels silicats, fil·losilicat trioctaèdric, espècie del grup de la mica, la composició química ideal del qual és K(Mg, Fe²⁺)₃(Al, Fe³⁺) Si₃O₁₀(OH,F)₂. Sovint inclou impureses d’òxids de Ti, Na entre d’altres. A la capa octaèdrica tots els espais de cations estan ocupats per cations divalents (principalment Fe²⁺) (capa trioctaèdrica) i a la capa tetraèdrica hi ha substitucions de Si⁴⁺ per Al³⁺, cosa que genera càrrega negativa que es localitza en la superfície de la capa i que és compensada per cations K⁺ localitzats en l’espai interlaminar de les capes 2:1. Té brillantor de vítria a submetàl·lica; pot ser transparent o translúcid; i té un color de marró fosc a negre.

Mineral de roques ígnies i metamòrfiques. Es meteoritza fàcilment, segons la següent seqüència: pèrdua de K⁺ interlaminar, substitució per altres cations hidratats provinents de la dissolució del sòl i obertura de l’espaiat intercapa (transformació a il·lita-vermiculita i a vermiculita). Simultàniament o posteriorment, oxidació del Fe²⁺ a Fe³⁺ de les vores de les làmines octaèdriques en medis relativament oxidants i degradació de l’estructura del mineral causada per la inestabilitat càrrega generada per aquesta oxidació, ja que el Fe²⁺ de la capa octaèdrica provoca inestabilitat en medis relativament oxidants en passar a Fe³⁺, augmenta de volum i crea tensions dins de la roca, la qual cosa afavoreix la meteorització física, amb obertura dels espais interlaminars i alliberament de K⁺. En el cas dels granitoides, es forma una sorra granítica. Es pot meteoritzar pseudomòrficament (mantenint la forma externa del gra de biotita), de manera que els grans meteoritzats d’una biotita poden contenir una diversitat de minerals secundaris: vermiculita, caolinita, gibbsita, goethita i lepidocrocita.