bioturbació f.

Procés biogènic que consisteix en moviments i barreja de materials en el sòl (o en un sediment). Es pot deure a: 1) els desplaçaments d’organismes vius (formigues, tèrmits, cucs de terra, talps i altres animals) quan creen galeries, remenen, canvien de lloc o barregen material del sòl in situ, amb diversos efectes: esponjament mecànic; oxigenació de les parts profundes; redistribució i homogeneïtzació del perfil; desplaçament de material profund cap a la superfície (turrícules) o d’un horitzó a un altre, la qual cosa pot identificar-se en el perfil del sòl per la diferència de color entre el material aportat (crotovina) i el de l’horitzó que el rep; 2) l’acció de la vegetació, p. e., per la caiguda d’arbres pel vent, que deixen grans forats i monticles adjacents. També es pot considerar com a bioturbació determinades activitats antròpiques, com ara el conreu.