bosc sagrat c. nom. m.

Espai natural en algunes regions d’Àfrica, que constitueix un illot forestal semicaducifoli, que exerceix un paper important per a la protecció de la biodiversitat. Es troba enmig d’àrees fortament antropitzades. La seva extensió pot anar des d’uns pocs metres quadrats a desenes d’hectàrees.
Els boscos sagrats constitueixen àrees testimoni dels sòls i la vegetació natural de la zona. La seva gran riquesa florística augmenta amb la superfície de l’illot i, si es mantenen en aquest estat natural, és degut al fet que es tracta d’espais considerats sagrats per la religió vodú, que hi realitza les seves pràctiques religioses, entre les quals hi ha les ablacions. En l’actualitat, la pressió urbanística i els canvis socioculturals i religiosos estan augmentant el risc de degradació i fins i tot de desaparició d’aquests espais singulars.