butte m.

Tret fisiogràfic caracteritzat per una forma del terreny que consta d’una superfície elevada, pràcticament plana o amb molt poc pendent, resistent a l’erosió i limitada per vessants escarpats gairebé verticals. El diàmetre màxim de la superfície és molt menor que la seva elevació. Es formen en zones de clima àrid. En llenguatge comú es pot anomenar turó testimoni.