calcària activa c. nom. f.

Component dels sòls calcaris que constitueix la fracció de carbonat de calci (CaCO₃) de diàmetre aparent inferior a 50 μm. Per la seva grandària, té una reactivitat elevada i es dissol fàcilment en l’aigua del sòl que conté diòxid de carboni (CO₂) dissolt. Des del punt de vista de l’anàlisi química, correspon a la fracció fina de CaCO₃ que reacciona amb una solució d’oxalat d’amoni (NH₄)₂C₂O₄ després d’un cert temps d’agitació (en aquesta reacció es basen els mètodes d’anàlisi de Drouineau, del calcimètric Drouineau-Galet o de Nijelsohn). La calcària activa provoca deficiències de ferro com a nutrient per efecte de l’anió hidrogenocarbonat (HCO₃⁻) que es forma quan es dissolen en l’aigua del sòl, el qual bloqueja l’absorció del ferro. Un contingut elevat de calcària activa és indicatiu d’un risc nutricional elevat per a les plantes, a causa de probables deficiències de ferro, fòsfor i altres micronutrients. Amb valors de calcària activa superiors a un 10 %, els presseguers, les pomeres, les pereres i els albercoquers presenten problemes d’absorció de nutrients, fet pel qual cal recórrer a portaempelts tolerants.