canvi textural abrupte c. nom. m.

Característica d’un sòl que té un perfil textural amb un augment molt marcat en el contingut d’argila, en una distància vertical molt curta a la zona de contacte entre un epipèdon òcric o endopèdon àlbic i un endopèdon argílic subjacent. El Soil Taxonomy utilitza aquest canvi com a característica de diagnòstic i els requeriments establerts són: 1) amb un epipèdon òcric o endopèdon àlbic amb menys del 20 % d’argila, el contingut d’argila de l’horitzó subjacent ha de ser el doble o més gran, en una distància vertical màxima de 7,5 cm; 2) amb un epipèdon òcric o endopèdon àlbic amb un 20 % o més d’argila, hi ha d’haver un augment d’un 20 % o més (en valor absolut), en una distància vertical de 7,5 cm o menys (p. ex., un increment d’argila del 23 % al 43 %) i el contingut d’argila en algun lloc de l’horitzó argílic ha de ser almenys el doble del contingut d’argila de l’horitzó suprajacent. La importància que es dona a aquesta característica es deu al fet que condiciona el moviment de l’aigua en el sòl, el drenatge i la penetració de les arrels. Conceptualment equival a la diferència textural abrupta de la World Reference Base (WRB), si bé els requeriments són diferents.