caolinita f.

Mineral de la subclasse dels fil·losilicats, amb estructura 1:1 o T-O del grup de la caolinita. És un mineral d’argila dioctaèdrica, de fórmula química Al₂Si₂O₅(OH)₄. La cohesió entre les làmines es deu a ponts d’hidrogen, per la qual cosa no s’expandeix quan s’hi afegeix aigua i la distància basal fixa és de 0,7 nm. Posseeix molt poques substitucions isomòrfiques, de manera que gairebé no té càrrega permanent, sinó càrrega depenent del pH, per la qual cosa presenta un caràcter amfòter. La càrrega es concentra en els extrems trencats de les làmines i es deu a: 1) la dissociació de protons de grups -OH coordinats amb el silici o amb l’alumini, cosa que genera càrrega negativa; o 2) l’associació de grups Al(OH) amb protons, la qual cosa genera càrrega positiva. Això fa que, segons les condicions de pH del medi, puguin adsorbir cations o anions. La seva capacitat d’intercanvi catiònic és baixa, d’1 a 10 cmol_c kg⁻¹. La superfície específica és baixa, de l’ordre de 40 m²g⁻¹, ja que la superfície interna resulta inaccessible. La morfologia que s’observa al microscopi electrònic de transmissió és en plaquetes hexagonals apilades amb desordre turbostàtic. La caolinita es neoforma a partir dels productes de la meteorització per hidròlisi molt intensa de feldespats de roques magmàtiques àcides i pobres en minerals ferromagnesians i bon drenatge, fet que ha afavorit la pèrdua de sílice, p. e., a partir d’una albita, NaAlSi₃O₈ o d’una ortosa, KAlSi₃O₈. És un mineral molt ubiqüista, si bé és característic de sòls tropicals.