capa acintada c. nom. f.

Capa de poc gruix (1-2 cm), que es caracteritza perquè presenta bandes ondulants mil·limètriques, de color marró fosc, embegudes en una massa de carbonat de calci cimentat de color blanc o salmonat. Generalment integren la part superior d’un horitzó petrocàlcic o n’incorporen fragments. La seva presència a la superfície de l’horitzó petrocàlcic pot ser deguda al fet que, en algun moment, la superfície d’una acumulació calcària cimentada va ser prop de la superfície (per erosió) i, en les seves microdepressions, es produïa temporalment una acumulació d’aigua, cosa que afavoria el creixement i concentració d’arrels i d’algues, a manera d’un tapís superficial. Quan es van morir, les restes orgàniques es van calcificar després de precipitar CaCO₃ aportat per l’aigua en forma de Ca²⁺ i HCO₃⁻; la repetició del procés al llarg del temps va fer augmentar el gruix de la capa acintada amb successives capes fosques i clares. La seva formació revestint fragments s’associa igualment a més humitat a les esquerdes, on es concentren arrels i posteriorment es calcifiquen. Si s’estudia en làmina prima una capa acintada, s’observen restes d’estructures biològiques, que corresponen a les capes de color fosc.