capa freàtica penjada c. nom. f.

Capa freàtica lliure, permanent o temporal, formada en una zona no saturada que presenta una capa impermeable a certa profunditat que impedeix el drenatge. L’aportació d’aigua des de la superfície del sòl pot procedir de la pluja, de la neu o del reg en arrossars. El nivell, el gruix i la durada d’aquesta capa freàtica determinen el grau d’anòxia i asfíxia radicular i els processos redox. Una capa freàtica d’aquest tipus que tingui els límits superior i inferior dins dels primers 200 cm dona lloc a episaturació i a la formació d’un pseudoglei. Al gruix corresponent a les profunditats d’oscil·lació del nivell de la capa freàtica hi haurà condicions alternants d’oxidació i de reducció, la qual cosa dona lloc a la formació de clapejats i concrecions de ferro i manganès. Una situació d’aquest tipus es pot originar per un trànsit excessiu que compacti el sòl a certa profunditat, mentre la capa superior roman solta pel conreu. La capa menys permeable, una sola d’arada, per exemple, pot impedir el flux d’aigua descendent i donar origen a una capa freàtica penjada. En aquests casos, com que això perjudica el creixement normal de les arrels de les plantes, un treball profund i un subsolatge poden servir per a trencar la capa compactada.