capa tetraèdrica c. nom. f.

Capa formada per unions Si=O que constitueixen un poliedre de coordinació en forma de tetraedre (SiO₄⁴⁻). En el moment de formació del mineral, àtoms d’altres elements, generalment alumini, poden substituir l’àtom de silici en l’estructura, i donen lloc a substitucions isomòrfiques que són el principal origen de càrrega elèctrica de la làmina, que ha de ser neutralitzada en l’estructura del mineral. Aquests tetraedres no es presenten mai de forma aïllada, sinó que es combinen entre si i amb altres ions formen part de l’estructura bàsica dels silicats. Segons com s’uneixen els tetraedres s’originen els diversos minerals que integren les subclasses de silicats: nesosilicats (tetraedres aïllats), sorosilicats (parells de tetraedres o combinació de parells i tetraedres aïllats), inosilicats (cadenes de tetraedres senzilles: piroxens, o dobles: amfíboles), ciclosilicats (anells de tetraedres), fil·losilicats (làmines de tetraedres) i tectosilicats (tetraedres que comparteixen tots els seus oxígens).