capacitat d’intercanvi catiònic c. nom. f. sigla CIC, símb. CIC

Propietat que presenten els compostos químics col·loidals (intercanviador) amb càrrega negativa d’intercanviar cations adsorbits de forma reversible en els grups funcionals situats a la superfície per altres cations, generalment de la fase líquida o d’una altra fase sòlida en contacte, a un pH determinat. Els principals intercanviadors de cations en el sòl són: 1) partícules col·loidals tals com els minerals de l’argila; 2) aluminosilicats no cristal·lins i òxids de Fe i Al, i 3) els components orgànics. S’expressa com la quantitat màxima de cations (cmol_c) per unitat de massa de l’intercanviador, a un pH determinat. En classificació de sòls, s’ha estandarditzat la determinació a pH 7,0. S’expressa mitjançant la fórmula CIC = S · σ, on S és la superfície específica (expressada en cm² g⁻¹) i σ és la densitat de càrrega superficial (expressada en cmol_c cm⁻²).