capacitat de despreniment c. nom. f.

Capacitat potencial d’un agent erosiu (p. ex., gotes de pluja o un flux superficial) de provocar l’alliberament de partícules o agregats, que es mantenien units per les forces de cohesió.
Depèn de les característiques del material (de l’estabilitat de la superfície del sòl o d’una llera, i de la susceptibilitat al despreniment) i de les característiques de la pluja o de l’erosivitat del flux superficial o en una llera.
Hi ha una interacció entre el transport i la capacitat de despreniment: per una banda, en el cas d’un flux d’aigua, quan la càrrega sòlida despresa iguala la capacitat de transport, la taxa de despreniment és zero, ja que l’erosivitat del flux s’utilitza en el transport de la càrrega sòlida. Per una altra banda, la capacitat de despreniment disminueix al peu d’un vessant, ja sigui perquè el sòl queda protegit per la làmina d’aigua o pel predomini de la sedimentació.
S’han proposat diversos models per quantificar les relacions entre la capacitat de despreniment i el transport.