capacitat de transport c. nom. f.

En el context de l’erosió de sòls, quantitat màxima de càrrega sòlida que pot transportar un flux d’aigua. És funció de l’erosivitat del flux i de la transportabilitat de la càrrega sòlida, que ve determinada per la grandària i la densitat de les partícules.
A partir del moment en què la càrrega sòlida supera la capacitat de transport del flux, el despreniment de noves partícules al canal s’atura, ja que l’energia del flux s’utilitza per al transport de material. En aquest cas, la taxa de despreniment iguala la capacitat de despreniment.
Si la capacitat de transport disminueix bruscament o la càrrega sòlida supera la capacitat de transport, es produeix el dipòsit d’una part de la càrrega sòlida; per exemple, si hi ha un trencament de pendent, de manera que passa a ser més suau, la velocitat del flux disminueix i hi ha dipòsit de materials (és el cas d’un con al·luvial).
S’han proposat diversos models per quantificar les relacions entre la capacitat de despreniment i el transport.