cara brillant c. nom. f.

Cara d’un agregat, llisa, lluent en qualsevol estat d’humitat, que pot deure’s a: 1) il·luviació generalitzada d’argila, amb formació de revestiments d’argila (cutans d’il·luviació); 2) pressions que provoquen l’orientació de les argiles (cutans de pressió); 3) lliscament d’una massa de sòl sobre una altra (cares de lliscament).