cara de lliscament c. nom. f.

Superfície polida, brillant, centimètrica, llisa, corbada i estriada, que es troba a l’interior d’un sòl. Es presenten en sòls rics en minerals d’argila expansibles (grup de les esmectites), sòls amb caràcter vèrtic i Vertisols. Són el resultat del desplaçament de masses contigües de sòl, que freguen una amb l’altra, a causa de les pressions generades per l’expansió dels minerals d’argila quan s’humiteja el sòl (edafoturbació). Les estries es deuen a l’existència de partícules de més duresa (sorres o altres) que, quan una massa de sòl llisca sobre l’altra, deixen aquests senyals que indiquen la direcció del moviment.