caràcter fluvèntic c. nom. m.

Tret edàfic que presenten aquells sòls formats a partir de material dipositat recentment en episodis successius al llarg del temps, generalment d’origen fluvial, però també lacustre o marí. Caracteritza perfils de sòls tot just edafitzats, amb escassa diferenciació d’horitzons, si bé amb un horitzó A; presenten evidències d’estratificació i una alternança de capes de textures o continguts diferents de matèria orgànica. És característic de sòls de planes al·luvials, vessants formats per aportacions torrencials, depressions lacustres, zones deltaiques i aiguamolls, que s’inunden periòdicament, en qualsevol zona climàtica.

A ST (2014) constitueix un extragrau de grups de sòls que presenten aquestes característiques: una disminució irregular en el contingut de carboni orgànic entre 25 i 125 cm de profunditat o fins a un horitzó R (el que sigui menys profund). Anteriorment, alternativament, es requeria un contingut de carboni orgànic igual o superior a un 0,2 % a 125 cm. A WRB es defineix el material flúvic.