característiques de diagnòstic c. nom. f. pl.

Propietats que constitueixen o revelen trets distintius d’un horitzó o una classe de sòl i que en permeten la identificació i classificació. Tenen en compte els processos formadors, si bé no s’utilitzen com a criteri de diferenciació.
ST (2014) estableix: 1) característiques de diagnòstic per a sòls minerals; 2) característiques de diagnòstic per a sòls orgànics; 3) característiques de diagnòstic per a sòls minerals i sòls orgànics; i 4) característiques de diagnòstic per a sòls alterats i sòls transportats per acció antròpica.
A WRB (2016) es defineixen: 1) propietats de diagnòstic i 2) materials de diagnòstic.