carbonat de calci secundari c. nom. m.

Carbonat de calci que s’ha format per la precipitació al sòl a partir d’aigua que contenia Ca²⁺ i HCO₃⁻ dissolts. Pot presentar diverses morfologies: pseudomicelis, revestiments, concrecions (oòlits i pisòlits), nòduls friables, nòduls cimentats, penjants, nines de loess, acumulació finament distribuïda en la matriu del sòl, acumulació massiva no cimentada que emmascara el material receptor (horitzó càlcic) i acumulacions i encrostraments amb diferents graus de cimentació (horitzó petrocàlcic). El creixement dels cristalls de carbonat càlcic pot arribar a destruir l’estructura anterior de l’horitzó i arribar a emmascarar totalment el material inicial. La seva presència constitueix un criteri pel diagnòstic d’un endopèdon càlcic (ST 2014) (llevat dels pseudomicelis) i d’un horitzó petrocàlcic.
A la WRB (2016) aquesta expressió s’ha substituït per propietats protocàlciques.