carboni orgànic del sòl c. nom. m.

Carboni que constitueix els components orgànics del sòl, que són aquells que procedeixen dels processos edafogènics que tenen lloc a la matèria orgànica fresca incorporada al sòl. A partir del percentatge de carboni orgànic, CO, per mitjà del factor de van Bemmelen (establert estadísticament) es calcula el percentatge de matèria orgànica del sòl, MO. Per a anàlisi de rutina, s’accepta un valor del factor igual a 1,72 (si el contingut de carboni orgànic és inferior al 5,8 %) i igual a 2 (si és superior al 5,8 %); si bé en sòls tropicals el percentatge de carboni orgànic de la matèria orgànica pot trobar-se entre un 40 i un 53 % segons Begheijn (1971). En termes generals: MO = 1,72 ×CO.
A WRB (2016), es defineix com carboni contingut en la matèria orgànica del sòl que no compleix els criteris de diagnòstic d’artefactes.