càrrega dependent del pH c. nom. f.

Càrrega causada per grups funcionals (hidroxil, carboxílic, fenòlic i amina) de les superfícies de les partícules col·loidals dels sòlids del sòl, que es genera quan aquests grups funcionals reaccionen amb la fase líquida del sòl. La càrrega pot ser positiva o negativa en funció del pH i de la força iònica de la fase líquida del sòl. Com que depèn de les reaccions que s’estableixen amb la fase líquida, no és una propietat intrínseca. Els sòlids del sòl, la càrrega variable dels quals contribueix decisivament a la càrrega neta total, són els minerals d’argila de tipus 1:1 (principalment, la caolinita), els oxihidròxids de ferro i alumini, els aluminosilicats d’ordre baix (incloent-hi l’al·lòfana i la imogolita) i les substàncies húmiques. La càrrega es desenvolupa segons les condicions del medi on es troben les partícules col·loidals. Si el pH del medi és més gran que el punt de càrrega 0, els col·loides presenten un predomini de càrregues negatives, mentre que si el pH del sòl és inferior al punt de càrrega zero, hi predominen les càrregues positives.